Blog de Artemisia

En Artemisia creemos en la aventura del pensamiento. Creemos que una pintura, un buen verso, un acorde puede hacernos mejores. Perdimos nuestra sombra y jugamos a creer que lo mejor de la vida todavía no sucedió. La manera en que desafiamos lo ordinario es a través de la emoción artística. Sencillamente vendemos arte y compartimos un refugio para la conversación.

11 may. 2014

Una inauguració.


Una sala plena de trossos de llum
  Un artista, en Tomàs (Martínez) Suñol
Una presentació d’excepció amb les paraules de l’escriptor Julià de Jòdar en veu de Joan Martínez (fill de l’artista)
Una galerista orgullosa

A TOTS ELLS, GRÀCIES



Això és un previ, 
d’aquí a uns dies, 
el text que en Julià deJòdar va preparar exprés per aquesta expo 


“Amb raigs, taques, trossos, llengües, la llum dibuixa telons esquinçats, defineix espais closos, inunda el terra dislocat... O és l'artista, que lluita per retenir la llum instants després del cataclisme?”

Julià de Jodar, escriptor


Tomàs Suñol, nascut a Dieulefit (França) l’any 1964. Graduat en l’especialitat d’il·lustració a l’Escola Pau Gargallo de Badalona, i deixeble de Joaquim Martínez Lerma. Entre altres, guanyador L del Concurs Internacional de Dibuix Fundació Ynglada-Guillot l’any 2012.

Es diu d’ell que treballa en el camp de l’abstracció figurativa. Constant la seva temàtica urbana, de carrerons estrets i desolats on la realitat es redueix a portes i finestres, minúsculs punts de color, que donen pas a un impactant joc de llums i ombres, mitjançant el contrast de colors, que es converteixen en la veritable essència de la seva obra.

Amb d’ulls d’Artemisia, l’obra d’en Tomàs és agraïda, es deixa mirar amb facilitat. Aparentment senzilla, una carrer, un horitzó, sense pràcticament elements que et distreguin l’atenció.

Però darrera aquesta senzillesa, potser la voluntat de reduir la realitat a la mínima expressió per suggerir, mitjançant l’obra, no tant aquell carrer, aquell racó, sino potser el record d’un instant del passat...

Colors foscos i lluminosos alhora, corbes i punts de fuga, llums, també ombres... polaritats in extremis, tal vegada, potser, només potser, les metàfores pictòriques d’unes emocions plenes de matisos? O potser no, potser tot el contrari, abocar  la simplicitat en busca d’allò que és més essencial...


Because I know that time is always time
And place is always place
And what is actual is actual only for one time
And only for one place.

T.S. Eliot


Cristina Requena
Les Franqueses del Vallès,  9 de maig de 2014





No hay comentarios:

Publicar un comentario